What Do I Expect from Elementary School? Not this.

Just read this post and wanted to share it.

Boils Down to It

When I put my children on the bus in the morning, the wish I call out to them after kissing their heads, is, “Have a good day!” Pure and simple.

Now, I know that not every day can be a birthday party, and not all things in life should be made into a fun activity. My wish is not overly naïve or idealistic, it is simply that they enjoy their day at school.  It is my hope that even if there are moments of the day when things don’t go well, or times when they are frustrated, or they find something to be particularly challenging, the overall feeling when they return home is not negative.

I want them to have had enough positive experiences, enough moments of engagement, enough creativity and fun built into their day that “good” is the predominant mood descriptor.

That is not currently the case.

The…

View original post 1.278 more words

Every kid is a genius

Over the last few days I just keep thinking that every kid in school is a genius and how our school system just somehow tries to prevent so many of them from showing or developing their talents. “Academic” kids have an easy time at school, they know how to sit still, listen to teachers, do homework, study at home … I was one of them. I had no problems with sitting on an uncomfortable chair for two or three hours listening to a teacher telling me what I needed to learn and know. I didn’t mind losing lots of precious learning time either listening to the same teachers telling off some of my classmates who did have problems sitting on uncomfortable chairs for the same two or three hours hearing but not listening to the same teachers talking about what they needed to learn and know. I find it a lot more difficult now to sit and listen to someone talking to me if I feel they are wasting my time.

Teachers love talking in class but do kids love listening?

I no longer tell off whole classes for not listening to me. In every class there is always going to be someone who is just not ready to listen to me. What do I have to do in class to ensure that all my students listen to what is necessary? Why should those who are listening have to waste precious time that they could be spending doing something else? Do I speak too much in class? Do I repeat the same things over and over? Do I provide different channels of information?

Every kid is a genius – we have to listen to them, acknowledge them and keep in mind two magic words YOU MATTER.

I suppose I came to realise this after watching Angela Maiers fantastic TED Talk

We have to give all our kids at school the opportunity to be what they have the potential to be. Kids come to school because they have to, as teachers we have to ensure that they find a safe place in which to learn and to share their talents. They all have talents. We have to recognise and nurture them.

In our own way, at school we are developing learning spaces inside and outside the class that allow kids to develop their talents and to learn that you learn better together. We have our own type of genius hour project.

 

A new school year

IMG_1640It’s been a while since my last post but this evening I decided to take some time just to think about how the new school year is going. I suppose all teachers will agree that starting again after the summer holidays is hectic. We have new classes, new students and lots of new ideas and proposals. We begin full of energy and things go well. Then, we find that some of our students don’t have the same proposals or energies.

I suppose most teachers would agree that they think they know better than their students about what’s best for them, just as they learnt from their own teachers.

Behaviour problems start popping up and the students are to blame. Or are they? In fact, is anyone to blame?

Carme Lupon, one of the founders of my school, now retired, taught me one of the most important lessons I ever learnt. To be a teacher, you have to love children.

During a school day it’s easy to forget this because you’ve got to cope with so many things. You end up thinking more about whether you will be able to correct the latest papers on time or prepare a meeting with parents instead of remembering to ask John how his mother feels today or Sarah about her sick cat. These may seem simple examples but all of our students arrive at school with their own issues and it’s so easy to see our own issues as more important.

Most teachers would probably agree with me that our aim as teachers is to ensure that the student is at the centre of the learning space we try to create in class but we can’t forget that we may not have had all our students in mind when we decide how to teach a class.

Classes may go well or badly, but don’t forget that the most important thing is to love all our kids, and that, in my humble opinion, means putting them before ourselves.

La por de perdre el control 1a part

Aquesta setmana la meva escola ha rebut un premi important pel projecte d’innovació que estem implantant i d’aquí a molt poc rebrem un altre reconeixement d’importància internacional. Tot l’equip estem contents amb els diferents reconeixements rebuts i els considerem merescuts per l’esforç i la il·lusió que hi posem cada dia per oferir el millor per a els nostres alumnes, una il·lusió compartida amb els alumnes i llurs famílies, sense la seva confiança en el projecte no hauríem pogut arribar tan lluny.

Aquests premis suposen una responsabilitat molt gran per a nosaltres, i no podem deixar de pensar en com seguir millorant el que fem per tal de continuar oferint el millor per als nostres alumnes d’avui i de demà.

i-am-the-future-logoAquesta tarda he llegit dues entrades al blog de Mindshift i després he passat una bona estona a la Plaça de l’escola amb els nens i nenes de P5. La primera entrada parla de la importància de l’economia del futur per als alumnes d’avui, mirant com jugaven pensava en què els hauríem d’oferir per tal de preparar-los per a un futur que encara no sabem com serà quan ells hagin de buscar el seu lloc en el món laboral. Segons l’autor de la primera entrada, en David Price, encara domina l’idea que l’objectiu de l’escola és preparar els alumnes per al món laboral. Si és així, com s’ha de preparar aquests nens i nenes quan segons alguns pronòstics, d’aquí a 20 anys el nombre de treballadors autònoms serà més gran que el nombre d’empleats? I la revolució tecnològica que estem vivint comportarà d’aquí a pocs anys una pèrdua de treballs tradicionals que no seran reemplaçats, es crearan de nous, però requeriran noves habilitats i competències.

No obstant, encara hi ha dubtes sobre cap a on van les escoles en general. Pots trobar comentaris en les xarxes educatives que diuen que a les escoles innovadores estem desorientant els alumnes, que estem perdent la cultura de l’esforç, que els alumnes han de seguir fent coses que no agraden perquè la vida és així, …

Jo vaig tenir la sort d’anar a una escola que es basava en el valor de l’esforç: havia d’estudiar molt i treballar molt a casa per tal d’aprovar les meves assignatures, si no ho feia, em deien, no aniria a la universitat; a la universitat també havia de treballar molt i vaig estudiar molt amb el fi de poder obtenir un títol que m’assegurava un lloc de treball per a tota la vida. Vaig tenir molta sort! Però això va passar fa 30 anys!

Quants joves hi ha ara a Espanya que han estudiat molt i tenen títols, màsters i tres idiomes estrangeres que no troben aquest desitjat treball per a tota la vida? Potser ja no n’hi ha o potser els que n’hi ha ja no són tan atractius o potser ja un gran número de joves ni els voldrien. Crec que a molts que van seguir el mateix camí que jo encara no s’han adonat que el món ja no és igual que quan érem estudiants ni mai més ho serà. Mirant avui aquests nens i nenes de 5 anys pensava, què els hauré de dir quan els tingui a classe d’aquí a poc – treballeu molt, feu tot el que us dic, així tindreu èxit a la vida?

L’entrada també parla de la distància creixent entre l’aprenentatge formal i informal, entès com a aprenentatge fora de l’aula. L’autor pregunta si tenen més pes els informes escolars o els comentaris i “likes” rebuts en xarxes socials per als alumnes d’avui. Parla del repte que tenim els mestres d’afrontar que els alumnes aprenguin quan vulguin, on vulguin i el què vulguin!

També es comenta sovint a les xarxes que els alumnes han de tenir clar què representa l’escola. Jo em pregunto què fem malament per a què la il·lusió dels nens i nenes de 5 anys davant els treballs proposats a l’aula es perd quan arriben als 15 anys! Cadascú dels nens i nenes de 5 anys pot aprendre el que vol, però als 15 anys tots han d’aprendre el mateix? Hem de frenar les ganes d’organitzar activitats fora de l’aula quan hem vist que són exemples clars d’aprenentatge d’habilitats i competències per a la vida? Hem de frenar l’entusiasme per a canviar-ho tot? Els mestres hem de planificar i controlar tot el que es fa a l’aula o hem de deixar espais per a l’aprenentatge que puguin sorgir de les discussions i idees dels alumnes en el nostre dia a dia a l’aula?

Què cal aprendre a l’escola?

IMG_1276Avui he llegit un article del Washington Post que m’ha fet reflexionar molt. El títol del qual és: Quan era l’última vegada que vas veure un alumne adolescent anar corrent pel passadís apassionat pel treball escolar? Doncs, avui ha estat un d’aquests dies. Aquest matí, durant la celebració de la Diada de Sant Jordi a l’escola he vist exemples d’alumnes de 3r d’ESO col·laborant en un treball conjunt amb alumnes de 4t de Primària; he vist alumnes de 4t d’ESO emocionats, donant forma a l’obra que oferiran el proper dissabte durant la Festa Major de l’escola; he vist alumnes d’ESO emocionats per vendre roses, llibres, pastissos amb un fi solidària; he vist alumnes de 1r d’ESO emocionats per oferir un bon concert de flauta als avis i àvies d’un casal de la gent gran a la tarda; he parlat amb alumnes de 4t de Primària sobre l’acció solidària que també estan preparant pel proper dissabte. També he vist l’emoció dels guanyadors i la decepció dels que esperaven guanyar durant la cerimònia dels Jocs Florals celebrats aquest matí. Estic convençut que tots aquests alumnes han après moltes coses avui – com portar a terme un projecte, com comunicar-se amb altres, com compartir alegries, com afrontar desil·lusions. Tot el que he vist avui entra dins del nostre treball escolar, però el que no he vist avui és cap il·lusió vers a l’aprenentatge dels continguts clàssics de l’escola.

Crec que estem preparant els nostres alumnes per poder desenvolupar-se en el món d’avui i de demà, però hem de confiar més en les seves capacitats i curiositat per fer front a reptes per poder millorar el món en què vivim. Han d’estar ben equipats amb les competències bàsiques que s’exigeixen enguany, però hem de donar més espai per a la creativitat i l’emoció. Emoció implica moviment, hem de guiar els nostres alumnes cap endavant.

Això és un repte important per a les escoles també. Hem de repensar el pes dels “continguts” essencials que hem d’ensenyar; obrir les aules a famílies, experts i altres classes arreu del món amb interès per resoldre problemes reals, i tenir més present el que s’aprèn fora de l’aula per poder desenvolupar-se plenament en un món digital on el coneixement està a l’abast de tothom que tingui criteri per trobar-lo, entendre’l i reconstruir-lo en xarxa en benefici de tots.

IMG_1244

 

Mindfulness

presence-615648_640Darrerament estic llegint molts articles i entrades en blogs diversos sobre “mindfulness” o atenció plena. Avui he llegit una entrada al blog te@chthought que dóna consells sobre com iniciar un treball a l’aula de manera sistemàtica.

 

  1. Establir una rutina de silenci – cada dia hi ha un moment de silenci a l’aula, un moment per sentir el silenci i acostumar-nos a ell. Podem fer servir alguns sorolls per ajudar a crear aquests ambients de silenci. simplynoise ens ofereix n’alguns.
  2. Una estona per presenciar el present. No és un moment per reflexionar sobre que ens ha passat durant el dia ni sobre com ens sentim emocionalment, ens centrem en el present – observem amb tots els sentits – què sentim, què veiem, que olorem, sons, textures, colors, formes …
  3. L’estona de la respiració – durant uns minuts cada dia ens fixem en la nostra respiració per tenir-la més present.
  4. Compartim la compassió – tenir uns minuts durant el dia per desitjar-nos felicitat, seguretat, estima.
  5. Valorem la gratitud – tenir uns minuts per pensar en aquelles persones que ens han ajudat amb accions o paraules. Enregistrar-lo en forma de paraules, textos, dibuixos, audicions.

 

Penso que a l’escola hem de buscar el temps durant el dia per fer aquestes activitats i comprendre que són necessàries per a alumnes i mestres per igual.

 

Cal tenir molta paciència i anar introduint aquestes activitats poc a poc, explicant i contextualitzant cada cop que fem una activitat i estar oberts a les propostes de millora dels alumnes – espais i moments, per exemple.

Exercicis per escoltar-nos millor a nosaltres mateixos

Avui he llegit una entrada molt interessant en el blog d’Edutopia sobre l’atenció plena i com implantar-la a l’aula. Volia compartir algunes de les propostes amb vosaltres. Cal aprendre a calmar la ment per poder obviar les múltiples entrades i distraccions que ens bombardegen constantment durant el dia per poder enfocar el pensament i regular les emocions.

15275412788_306e683537

L’objectiu és començar amb estones d’un minut, i de manera progressiva, arribar a realitzar les activitats durant cinc minuts.

  1. Respiració

Els alumnes apropen una mà al nas sense tocar-lo i posen l’altra mà sobre la panxa. Quan inspirin, es fixin en el moviment de la panxa. Quan exhalin, notin l’aire calent en l’altra mà. Mentre fan l’activitat pensaran en altres coses, suggerim que expulsin els pensaments exteriors amb les exhalacions.

  1. Colors

Visualitzem colors mentre ens centrem en la respiració. Inspirem un verd profund i exhalem un gris espès de fum. Els alumnes intenten imaginar els colors entrant i sortint del cos com si fossin núvols de fum. Si un alumne es troba en un procés de calmar-se després d’un moment d’agitació, es recomana que intenti expirar en vermell.

  1. Moviment

Pels més petits, ens posem drets i mentre inspirem aixequem un braç o una cama, l’estirem i la movem. També es recomana incloure un moviment amb cada inspiració i exhalació.

  1. Inspiració profunda

Inspirem mentre comptem fins a quatre, aguantem la respiració fins a vuit i expirem fins a dotze.

  1. Puja i baixa

Ens estirem a terra i respirem pel nas amb un objecte sobre la panxa.

Fixant-nos en com puja i baixa l’objecte permet estar més atent als pensaments, sentiments i decisions. Això ens dóna l’oportunitat de reflexionar sobre quins pensaments i sentiments ens són propicis.