La por de perdre el control 1a part

Aquesta setmana la meva escola ha rebut un premi important pel projecte d’innovació que estem implantant i d’aquí a molt poc rebrem un altre reconeixement d’importància internacional. Tot l’equip estem contents amb els diferents reconeixements rebuts i els considerem merescuts per l’esforç i la il·lusió que hi posem cada dia per oferir el millor per a els nostres alumnes, una il·lusió compartida amb els alumnes i llurs famílies, sense la seva confiança en el projecte no hauríem pogut arribar tan lluny.

Aquests premis suposen una responsabilitat molt gran per a nosaltres, i no podem deixar de pensar en com seguir millorant el que fem per tal de continuar oferint el millor per als nostres alumnes d’avui i de demà.

i-am-the-future-logoAquesta tarda he llegit dues entrades al blog de Mindshift i després he passat una bona estona a la Plaça de l’escola amb els nens i nenes de P5. La primera entrada parla de la importància de l’economia del futur per als alumnes d’avui, mirant com jugaven pensava en què els hauríem d’oferir per tal de preparar-los per a un futur que encara no sabem com serà quan ells hagin de buscar el seu lloc en el món laboral. Segons l’autor de la primera entrada, en David Price, encara domina l’idea que l’objectiu de l’escola és preparar els alumnes per al món laboral. Si és així, com s’ha de preparar aquests nens i nenes quan segons alguns pronòstics, d’aquí a 20 anys el nombre de treballadors autònoms serà més gran que el nombre d’empleats? I la revolució tecnològica que estem vivint comportarà d’aquí a pocs anys una pèrdua de treballs tradicionals que no seran reemplaçats, es crearan de nous, però requeriran noves habilitats i competències.

No obstant, encara hi ha dubtes sobre cap a on van les escoles en general. Pots trobar comentaris en les xarxes educatives que diuen que a les escoles innovadores estem desorientant els alumnes, que estem perdent la cultura de l’esforç, que els alumnes han de seguir fent coses que no agraden perquè la vida és així, …

Jo vaig tenir la sort d’anar a una escola que es basava en el valor de l’esforç: havia d’estudiar molt i treballar molt a casa per tal d’aprovar les meves assignatures, si no ho feia, em deien, no aniria a la universitat; a la universitat també havia de treballar molt i vaig estudiar molt amb el fi de poder obtenir un títol que m’assegurava un lloc de treball per a tota la vida. Vaig tenir molta sort! Però això va passar fa 30 anys!

Quants joves hi ha ara a Espanya que han estudiat molt i tenen títols, màsters i tres idiomes estrangeres que no troben aquest desitjat treball per a tota la vida? Potser ja no n’hi ha o potser els que n’hi ha ja no són tan atractius o potser ja un gran número de joves ni els voldrien. Crec que a molts que van seguir el mateix camí que jo encara no s’han adonat que el món ja no és igual que quan érem estudiants ni mai més ho serà. Mirant avui aquests nens i nenes de 5 anys pensava, què els hauré de dir quan els tingui a classe d’aquí a poc – treballeu molt, feu tot el que us dic, així tindreu èxit a la vida?

L’entrada també parla de la distància creixent entre l’aprenentatge formal i informal, entès com a aprenentatge fora de l’aula. L’autor pregunta si tenen més pes els informes escolars o els comentaris i “likes” rebuts en xarxes socials per als alumnes d’avui. Parla del repte que tenim els mestres d’afrontar que els alumnes aprenguin quan vulguin, on vulguin i el què vulguin!

També es comenta sovint a les xarxes que els alumnes han de tenir clar què representa l’escola. Jo em pregunto què fem malament per a què la il·lusió dels nens i nenes de 5 anys davant els treballs proposats a l’aula es perd quan arriben als 15 anys! Cadascú dels nens i nenes de 5 anys pot aprendre el que vol, però als 15 anys tots han d’aprendre el mateix? Hem de frenar les ganes d’organitzar activitats fora de l’aula quan hem vist que són exemples clars d’aprenentatge d’habilitats i competències per a la vida? Hem de frenar l’entusiasme per a canviar-ho tot? Els mestres hem de planificar i controlar tot el que es fa a l’aula o hem de deixar espais per a l’aprenentatge que puguin sorgir de les discussions i idees dels alumnes en el nostre dia a dia a l’aula?

Anuncis

Què cal aprendre a l’escola?

IMG_1276Avui he llegit un article del Washington Post que m’ha fet reflexionar molt. El títol del qual és: Quan era l’última vegada que vas veure un alumne adolescent anar corrent pel passadís apassionat pel treball escolar? Doncs, avui ha estat un d’aquests dies. Aquest matí, durant la celebració de la Diada de Sant Jordi a l’escola he vist exemples d’alumnes de 3r d’ESO col·laborant en un treball conjunt amb alumnes de 4t de Primària; he vist alumnes de 4t d’ESO emocionats, donant forma a l’obra que oferiran el proper dissabte durant la Festa Major de l’escola; he vist alumnes d’ESO emocionats per vendre roses, llibres, pastissos amb un fi solidària; he vist alumnes de 1r d’ESO emocionats per oferir un bon concert de flauta als avis i àvies d’un casal de la gent gran a la tarda; he parlat amb alumnes de 4t de Primària sobre l’acció solidària que també estan preparant pel proper dissabte. També he vist l’emoció dels guanyadors i la decepció dels que esperaven guanyar durant la cerimònia dels Jocs Florals celebrats aquest matí. Estic convençut que tots aquests alumnes han après moltes coses avui – com portar a terme un projecte, com comunicar-se amb altres, com compartir alegries, com afrontar desil·lusions. Tot el que he vist avui entra dins del nostre treball escolar, però el que no he vist avui és cap il·lusió vers a l’aprenentatge dels continguts clàssics de l’escola.

Crec que estem preparant els nostres alumnes per poder desenvolupar-se en el món d’avui i de demà, però hem de confiar més en les seves capacitats i curiositat per fer front a reptes per poder millorar el món en què vivim. Han d’estar ben equipats amb les competències bàsiques que s’exigeixen enguany, però hem de donar més espai per a la creativitat i l’emoció. Emoció implica moviment, hem de guiar els nostres alumnes cap endavant.

Això és un repte important per a les escoles també. Hem de repensar el pes dels “continguts” essencials que hem d’ensenyar; obrir les aules a famílies, experts i altres classes arreu del món amb interès per resoldre problemes reals, i tenir més present el que s’aprèn fora de l’aula per poder desenvolupar-se plenament en un món digital on el coneixement està a l’abast de tothom que tingui criteri per trobar-lo, entendre’l i reconstruir-lo en xarxa en benefici de tots.

IMG_1244

 

Mindfulness

presence-615648_640Darrerament estic llegint molts articles i entrades en blogs diversos sobre “mindfulness” o atenció plena. Avui he llegit una entrada al blog te@chthought que dóna consells sobre com iniciar un treball a l’aula de manera sistemàtica.

 

  1. Establir una rutina de silenci – cada dia hi ha un moment de silenci a l’aula, un moment per sentir el silenci i acostumar-nos a ell. Podem fer servir alguns sorolls per ajudar a crear aquests ambients de silenci. simplynoise ens ofereix n’alguns.
  2. Una estona per presenciar el present. No és un moment per reflexionar sobre que ens ha passat durant el dia ni sobre com ens sentim emocionalment, ens centrem en el present – observem amb tots els sentits – què sentim, què veiem, que olorem, sons, textures, colors, formes …
  3. L’estona de la respiració – durant uns minuts cada dia ens fixem en la nostra respiració per tenir-la més present.
  4. Compartim la compassió – tenir uns minuts durant el dia per desitjar-nos felicitat, seguretat, estima.
  5. Valorem la gratitud – tenir uns minuts per pensar en aquelles persones que ens han ajudat amb accions o paraules. Enregistrar-lo en forma de paraules, textos, dibuixos, audicions.

 

Penso que a l’escola hem de buscar el temps durant el dia per fer aquestes activitats i comprendre que són necessàries per a alumnes i mestres per igual.

 

Cal tenir molta paciència i anar introduint aquestes activitats poc a poc, explicant i contextualitzant cada cop que fem una activitat i estar oberts a les propostes de millora dels alumnes – espais i moments, per exemple.

Exercicis per escoltar-nos millor a nosaltres mateixos

Avui he llegit una entrada molt interessant en el blog d’Edutopia sobre l’atenció plena i com implantar-la a l’aula. Volia compartir algunes de les propostes amb vosaltres. Cal aprendre a calmar la ment per poder obviar les múltiples entrades i distraccions que ens bombardegen constantment durant el dia per poder enfocar el pensament i regular les emocions.

15275412788_306e683537

L’objectiu és començar amb estones d’un minut, i de manera progressiva, arribar a realitzar les activitats durant cinc minuts.

  1. Respiració

Els alumnes apropen una mà al nas sense tocar-lo i posen l’altra mà sobre la panxa. Quan inspirin, es fixin en el moviment de la panxa. Quan exhalin, notin l’aire calent en l’altra mà. Mentre fan l’activitat pensaran en altres coses, suggerim que expulsin els pensaments exteriors amb les exhalacions.

  1. Colors

Visualitzem colors mentre ens centrem en la respiració. Inspirem un verd profund i exhalem un gris espès de fum. Els alumnes intenten imaginar els colors entrant i sortint del cos com si fossin núvols de fum. Si un alumne es troba en un procés de calmar-se després d’un moment d’agitació, es recomana que intenti expirar en vermell.

  1. Moviment

Pels més petits, ens posem drets i mentre inspirem aixequem un braç o una cama, l’estirem i la movem. També es recomana incloure un moviment amb cada inspiració i exhalació.

  1. Inspiració profunda

Inspirem mentre comptem fins a quatre, aguantem la respiració fins a vuit i expirem fins a dotze.

  1. Puja i baixa

Ens estirem a terra i respirem pel nas amb un objecte sobre la panxa.

Fixant-nos en com puja i baixa l’objecte permet estar més atent als pensaments, sentiments i decisions. Això ens dóna l’oportunitat de reflexionar sobre quins pensaments i sentiments ens són propicis.

10 indicadors d’una avaluació deficient

359572656_51a00dc2a6_qEstà enllestit la feina de tancar les primeres avaluacions del curs d’enguany. Queden pocs dies del trimestre i tots, alumnes i mestres, ja estem pensant en les vacances de Nadal i ocupant-nos amb les activitats i les celebracions típiques de l’època de l’any.

També és el moment idoni per avaluar el nostre propi treball com a mestres i reflexionar sobre els processos d’avaluació que hem emprat a les nostres classes.

Em sorgeixen les següents preguntes:

Els meus alumnes entendran les qualificacions que han rebut?

He fet prou per explicitar els criteris d’avaluació al llarg de l’avaluació?

He tingut en compte l’autoavaluació de cada alumne del seu progrés?

He tingut en compte les diferents maneres d’aprendre de cadascú dels meus alumnes?

Aquesta setmana he llegit aquesta entrada en el blog Life of an Educator by @justintarte que m’ha ajudat a reflexionar més sobre aquest procés complex i em dóna idees per millorar la meva tasca docent.

Espero que la meva traducció copsi les seves idees amb claredat!

  1. Les tasques que avalues són dissenyades per poder apuntar un número a la llibreta de notes.
  2. Quan proposes una activitat a classe, la primera pregunta que et fan els alumnes és si això té nota.
  3. Si la segona pregunta que fan és “quant val aquest exercici?”, tens un problema greu!
  4. Quan molts dels teus alumnes més competents reben qualificacions baixes per no haver fet els deures i o treballs exigits durant l’avaluació.
  5. Quan comentes les avaluacions amb les famílies dels alumnes i la raó principal que fas servir per explicar el baix rendiment és que l’alumne no fa els deures.
  6. Quan abans d’acabar un trimestre els alumnes o les seves famílies et demanen feina extra per tal de millorar la nota.
  7. Els alumnes no s’engresquen amb les activitats que “no tenen nota”.

8. Quan avalues un treball en grup, cada membre del grup rep la mateixa qualificació.

  1. Quan creus que és normal que hi ha d’haver un equilibri entre aprovats i suspesos.
  2. Quan creus que una bona nota és una bona recompensa pel treball fet i que una bona nota motiva els alumnes a treballar millor.

Afegiria algun altre punt:

  1. Quan avalues cada alumne de la mateixa manera.
  2. Quan penses en l’avaluació només cap al final i no des del principi del trimestre.
  3. Quan dónes molt de pes a eines formals d’avaluació com exàmens.
  4. Quan oblides el potencial creatiu dels teus alumnes.
  5. Quan et sents segur amb la teva manera d’avaluar!

WORK THAT MATTERS Quin sentit tenen els deures que posem?

Ahir vaig llegir una entrada del blog Mindshift sobre el sentit dels deures que em va impactar. La vaig llegir durant un descans de corregir exàmens de final d’avaluació, i em va fer reflexionar sobre el que estava fent. Crec que hem de repensar els exàmens, però d’això parlaré en una altra entrada. Avui em centro en els deures. Crec que cal trobar respostes noves a aquestes preguntes:

  • Per què posem deures?
  • Què esperem que els nostres alumnes n’aprenguin?
  • Recordes l’última vegada que vas preguntar als teus alumnes sobre els deures? Tots els alumnes han de fer deures?
  • Tots els alumnes d’una classe han de fer els mateixos deures?
  • Quin valor afegit aporten els deures fets?

 

A l’entrada vaig llegir:

“Work that matters” has significance beyond classroom walls; it’s work that is created for an authentic audience who might enjoy it or benefit from it even in a small way. It’s work that isn’t simply passed to the teacher for a grade, or shared with peers for review. It’s work that potentially makes a difference in the world.

Els treballs que demanem han de servir per quelcom més que obtenir una bona nota. Han d’aportar benefici a qui els realitza, han d’aportar benefici o gaudi a una comunitat, petita o gran – als altres alumnes de la classe, de l’escola, a la ciutat …

Aquí teniu l’enllaç a l’entrada i afegeixo una altra del blog Edutopia sobre el mateix tema.

I dos vídeos per veure.

La mirada inclusiva del mestre

Comença l’Advent i això comporta la preparació de les activitats diverses per celebrar el Nadal a l’escola i alhora és temps d’avaluacions i informes. Són setmanes de força feina per a qualsevol mestre. En aquesta primera entrada volia demanar una mica de temps per a la reflexió. Volia parar el rellotge durant uns minuts. Us demano que escolteu aquest conte, l’he llegit molts cops en les darreres setmanes.

Dins de l’aula tenim tot un món, cada alumne porta la seva motxilla d’experiències pròpies, les seves pedres pesades o gemmes precioses. No les deixa al penjador de la classe, li acompanyen durant tot el dia. Si tenim sort i temps, cada dia intentem convertir les pedres en gemmes. Però, no sempre podem fer-ho per diferents raons i circumstàncies – hi ha pedres que mai seran gemes, no sabem prou, no podem dedicar a cadascú el temps que necessita, …. M’agrada aquest conte perquè em fa recordar que el més important és tenir clar que tots els meus alumnes poden arribar lluny, tots són persones intel·ligents i tots mereixen la meva atenció. Si hi ha moments que només puc transmetre això amb la mirada, almenys que la mirada sigui convencent.

I vull compartir un altre vídeo que he trobat avui mateix que complementa el conte i el que significa.

Us convido a intentar que la vostra mirada sigui sempre el reflex d’una bona predisposició per veure les oportunitats i la capacitat de creativitat que tenim tots.