Mindfulness

presence-615648_640Darrerament estic llegint molts articles i entrades en blogs diversos sobre “mindfulness” o atenció plena. Avui he llegit una entrada al blog te@chthought que dóna consells sobre com iniciar un treball a l’aula de manera sistemàtica.

 

  1. Establir una rutina de silenci – cada dia hi ha un moment de silenci a l’aula, un moment per sentir el silenci i acostumar-nos a ell. Podem fer servir alguns sorolls per ajudar a crear aquests ambients de silenci. simplynoise ens ofereix n’alguns.
  2. Una estona per presenciar el present. No és un moment per reflexionar sobre que ens ha passat durant el dia ni sobre com ens sentim emocionalment, ens centrem en el present – observem amb tots els sentits – què sentim, què veiem, que olorem, sons, textures, colors, formes …
  3. L’estona de la respiració – durant uns minuts cada dia ens fixem en la nostra respiració per tenir-la més present.
  4. Compartim la compassió – tenir uns minuts durant el dia per desitjar-nos felicitat, seguretat, estima.
  5. Valorem la gratitud – tenir uns minuts per pensar en aquelles persones que ens han ajudat amb accions o paraules. Enregistrar-lo en forma de paraules, textos, dibuixos, audicions.

 

Penso que a l’escola hem de buscar el temps durant el dia per fer aquestes activitats i comprendre que són necessàries per a alumnes i mestres per igual.

 

Cal tenir molta paciència i anar introduint aquestes activitats poc a poc, explicant i contextualitzant cada cop que fem una activitat i estar oberts a les propostes de millora dels alumnes – espais i moments, per exemple.

Anuncis

Exercicis per escoltar-nos millor a nosaltres mateixos

Avui he llegit una entrada molt interessant en el blog d’Edutopia sobre l’atenció plena i com implantar-la a l’aula. Volia compartir algunes de les propostes amb vosaltres. Cal aprendre a calmar la ment per poder obviar les múltiples entrades i distraccions que ens bombardegen constantment durant el dia per poder enfocar el pensament i regular les emocions.

15275412788_306e683537

L’objectiu és començar amb estones d’un minut, i de manera progressiva, arribar a realitzar les activitats durant cinc minuts.

  1. Respiració

Els alumnes apropen una mà al nas sense tocar-lo i posen l’altra mà sobre la panxa. Quan inspirin, es fixin en el moviment de la panxa. Quan exhalin, notin l’aire calent en l’altra mà. Mentre fan l’activitat pensaran en altres coses, suggerim que expulsin els pensaments exteriors amb les exhalacions.

  1. Colors

Visualitzem colors mentre ens centrem en la respiració. Inspirem un verd profund i exhalem un gris espès de fum. Els alumnes intenten imaginar els colors entrant i sortint del cos com si fossin núvols de fum. Si un alumne es troba en un procés de calmar-se després d’un moment d’agitació, es recomana que intenti expirar en vermell.

  1. Moviment

Pels més petits, ens posem drets i mentre inspirem aixequem un braç o una cama, l’estirem i la movem. També es recomana incloure un moviment amb cada inspiració i exhalació.

  1. Inspiració profunda

Inspirem mentre comptem fins a quatre, aguantem la respiració fins a vuit i expirem fins a dotze.

  1. Puja i baixa

Ens estirem a terra i respirem pel nas amb un objecte sobre la panxa.

Fixant-nos en com puja i baixa l’objecte permet estar més atent als pensaments, sentiments i decisions. Això ens dóna l’oportunitat de reflexionar sobre quins pensaments i sentiments ens són propicis.

A New Year

A new year begins and brings with it new hopes and resolutions. I want to share two videos I have found over the last few weeks that have got me thinking a lot. The first one is a TED talk from 2013 that I have watched quite a few times. We hear a lot about the need to empower our students but this video shows that lots of young people are empowering themselves.

And my friend Fiona Attwood shared this video on her Facebook yesterday morning – a great reflection for the new year. American rapper Prince Ea talks about the importance of fulfilling our dreams and the potential for greatness within us all.

 

10 indicadors d’una avaluació deficient

359572656_51a00dc2a6_qEstà enllestit la feina de tancar les primeres avaluacions del curs d’enguany. Queden pocs dies del trimestre i tots, alumnes i mestres, ja estem pensant en les vacances de Nadal i ocupant-nos amb les activitats i les celebracions típiques de l’època de l’any.

També és el moment idoni per avaluar el nostre propi treball com a mestres i reflexionar sobre els processos d’avaluació que hem emprat a les nostres classes.

Em sorgeixen les següents preguntes:

Els meus alumnes entendran les qualificacions que han rebut?

He fet prou per explicitar els criteris d’avaluació al llarg de l’avaluació?

He tingut en compte l’autoavaluació de cada alumne del seu progrés?

He tingut en compte les diferents maneres d’aprendre de cadascú dels meus alumnes?

Aquesta setmana he llegit aquesta entrada en el blog Life of an Educator by @justintarte que m’ha ajudat a reflexionar més sobre aquest procés complex i em dóna idees per millorar la meva tasca docent.

Espero que la meva traducció copsi les seves idees amb claredat!

  1. Les tasques que avalues són dissenyades per poder apuntar un número a la llibreta de notes.
  2. Quan proposes una activitat a classe, la primera pregunta que et fan els alumnes és si això té nota.
  3. Si la segona pregunta que fan és “quant val aquest exercici?”, tens un problema greu!
  4. Quan molts dels teus alumnes més competents reben qualificacions baixes per no haver fet els deures i o treballs exigits durant l’avaluació.
  5. Quan comentes les avaluacions amb les famílies dels alumnes i la raó principal que fas servir per explicar el baix rendiment és que l’alumne no fa els deures.
  6. Quan abans d’acabar un trimestre els alumnes o les seves famílies et demanen feina extra per tal de millorar la nota.
  7. Els alumnes no s’engresquen amb les activitats que “no tenen nota”.

8. Quan avalues un treball en grup, cada membre del grup rep la mateixa qualificació.

  1. Quan creus que és normal que hi ha d’haver un equilibri entre aprovats i suspesos.
  2. Quan creus que una bona nota és una bona recompensa pel treball fet i que una bona nota motiva els alumnes a treballar millor.

Afegiria algun altre punt:

  1. Quan avalues cada alumne de la mateixa manera.
  2. Quan penses en l’avaluació només cap al final i no des del principi del trimestre.
  3. Quan dónes molt de pes a eines formals d’avaluació com exàmens.
  4. Quan oblides el potencial creatiu dels teus alumnes.
  5. Quan et sents segur amb la teva manera d’avaluar!

WORK THAT MATTERS Quin sentit tenen els deures que posem?

Ahir vaig llegir una entrada del blog Mindshift sobre el sentit dels deures que em va impactar. La vaig llegir durant un descans de corregir exàmens de final d’avaluació, i em va fer reflexionar sobre el que estava fent. Crec que hem de repensar els exàmens, però d’això parlaré en una altra entrada. Avui em centro en els deures. Crec que cal trobar respostes noves a aquestes preguntes:

  • Per què posem deures?
  • Què esperem que els nostres alumnes n’aprenguin?
  • Recordes l’última vegada que vas preguntar als teus alumnes sobre els deures? Tots els alumnes han de fer deures?
  • Tots els alumnes d’una classe han de fer els mateixos deures?
  • Quin valor afegit aporten els deures fets?

 

A l’entrada vaig llegir:

“Work that matters” has significance beyond classroom walls; it’s work that is created for an authentic audience who might enjoy it or benefit from it even in a small way. It’s work that isn’t simply passed to the teacher for a grade, or shared with peers for review. It’s work that potentially makes a difference in the world.

Els treballs que demanem han de servir per quelcom més que obtenir una bona nota. Han d’aportar benefici a qui els realitza, han d’aportar benefici o gaudi a una comunitat, petita o gran – als altres alumnes de la classe, de l’escola, a la ciutat …

Aquí teniu l’enllaç a l’entrada i afegeixo una altra del blog Edutopia sobre el mateix tema.

I dos vídeos per veure.

Asking the right questions

A colleague of mine shared this photograph with me today. Thanks Dolors! Asking the right questions is at the core of what  teachers do every day and showing our students how to make their own questions is even more important.

1452511_507939375975365_7007577284835890572_n

Here are some links to posts from other blogs about the role of questions in the classroom.

The right way to ask questions in the classroom

Are you asking the right questions?

How can we teach kids to question?

Teaching students to ask their own questions

 

 

 

La mirada inclusiva del mestre

Comença l’Advent i això comporta la preparació de les activitats diverses per celebrar el Nadal a l’escola i alhora és temps d’avaluacions i informes. Són setmanes de força feina per a qualsevol mestre. En aquesta primera entrada volia demanar una mica de temps per a la reflexió. Volia parar el rellotge durant uns minuts. Us demano que escolteu aquest conte, l’he llegit molts cops en les darreres setmanes.

Dins de l’aula tenim tot un món, cada alumne porta la seva motxilla d’experiències pròpies, les seves pedres pesades o gemmes precioses. No les deixa al penjador de la classe, li acompanyen durant tot el dia. Si tenim sort i temps, cada dia intentem convertir les pedres en gemmes. Però, no sempre podem fer-ho per diferents raons i circumstàncies – hi ha pedres que mai seran gemes, no sabem prou, no podem dedicar a cadascú el temps que necessita, …. M’agrada aquest conte perquè em fa recordar que el més important és tenir clar que tots els meus alumnes poden arribar lluny, tots són persones intel·ligents i tots mereixen la meva atenció. Si hi ha moments que només puc transmetre això amb la mirada, almenys que la mirada sigui convencent.

I vull compartir un altre vídeo que he trobat avui mateix que complementa el conte i el que significa.

Us convido a intentar que la vostra mirada sigui sempre el reflex d’una bona predisposició per veure les oportunitats i la capacitat de creativitat que tenim tots.