La mirada inclusiva del mestre

Comença l’Advent i això comporta la preparació de les activitats diverses per celebrar el Nadal a l’escola i alhora és temps d’avaluacions i informes. Són setmanes de força feina per a qualsevol mestre. En aquesta primera entrada volia demanar una mica de temps per a la reflexió. Volia parar el rellotge durant uns minuts. Us demano que escolteu aquest conte, l’he llegit molts cops en les darreres setmanes.

Dins de l’aula tenim tot un món, cada alumne porta la seva motxilla d’experiències pròpies, les seves pedres pesades o gemmes precioses. No les deixa al penjador de la classe, li acompanyen durant tot el dia. Si tenim sort i temps, cada dia intentem convertir les pedres en gemmes. Però, no sempre podem fer-ho per diferents raons i circumstàncies – hi ha pedres que mai seran gemes, no sabem prou, no podem dedicar a cadascú el temps que necessita, …. M’agrada aquest conte perquè em fa recordar que el més important és tenir clar que tots els meus alumnes poden arribar lluny, tots són persones intel·ligents i tots mereixen la meva atenció. Si hi ha moments que només puc transmetre això amb la mirada, almenys que la mirada sigui convencent.

I vull compartir un altre vídeo que he trobat avui mateix que complementa el conte i el que significa.

Us convido a intentar que la vostra mirada sigui sempre el reflex d’una bona predisposició per veure les oportunitats i la capacitat de creativitat que tenim tots.

 

Anuncis